14/6/13

SAN JOAN



Doncs si Sant Joan és la Gran revetlla de Catalunya, el solstici d'estiu la Gran nit del foc la purificació ............. Coca, Cava, Petards .. i per a mi des de quan record jo uns 5 o 6 anys ja que el meu Pare i el meu germà gran, al terrat de casa al centre de Barcelona, allò era la Guerra, entre alguns veïns es tiraven els petards, però literalment, jo recordo veure com entraven pels balcons ia nosaltres ens havia arribat més d'un, alguns ni Pare els posava dins d'una llauna,, i com petava allò ¡¡¡¡¡¡ he de dir que no crec que hi hagués molt control, tot anava bé , jo ho passava fatal no m'agradaven, i em segueixen sense agradar sóc incapaç de tirar un, els únics que si anava a veure però ja de gran eren els de Blanes a la platja que són molt bonics, però per descomptat eren altres festes perquè ja de més jove havia anat a les revetlles que aquestes sí que He-ran divertides, oh almenys les recordo amb molt d'afecte. això és una petita pinzellada del nostre Gran Sant Joan 24 de juny de tots els anys.



SAN JOAN DE LES ABADESSES




Prop del Molí de Malatosca, a Sant Joan de les Abadesses hi ha una gorga que se’n diu de les Bruixes, perquè hi havien fet estada.

un dia van cridar una llevadora de la vila perquè una d’elles havia de tenir una criatura. En pagar dels seus serveis, van donar-li una faldada de llenties, i la llevadora,tota enrabiada, va llençar-les Ter avall.

L’endemà, quan es va posar el davantal, va adonar-se que una llentia li havia quedat i s’havia convertit en or.

                                   SAN JOAN DE LES ABADESSES      

                 GORGA DE LES BRUIXES                                                                                             LES BRUIXES                     

8/2/13

ORIGEN DEL CARNAVAL



CARNAVAL

La celebración del Carnaval tiene probablemente su origen en fiestas paganas, como las que se realizaban en honor a Baco, el Dios del vino, las saturnales y las lupercales romanas, o las que se realizaban en honor del buey Apis en Egipto. Según algunos historiadores, los orígenes de las fiestas de Carnaval se remontan a las antiguas Sumeria y Egipto, hace más de 5.000 años, con celebraciones similares en la época del Imperio Romano, desde donde se difundió la costumbre por Europa, siendo exportado a América por los navegantes españoles y portugueses que la colonizaron a partir del siglo XV. Se supone que el término carnaval proviene del latín medieval "carnelevarium", que significaba "quitar la carne" y que se refería a la prohibición religiosa de consumo de carne durante los cuarenta días que dura la cuaresma. En la Edad media, tan inflexible en los ayunos, abstinencias y cuaresmas, y con persecuciones a quienes no respetaban las normas religiosas, sin embargo, renació el carnaval y se continuó la tradición hasta la actualidad en muchos lugares del mundo. En esta época, se celebraba con juegos, banquetes, bailes y diversiones en general, con mucha comida y mucha bebida, con el objeto de enfrentar la abstinencia con el cuerpo bien fortalecido y preparado. En la España de la época de la Conquista y la Colonia ya era costumbre durante el reinado de los Reyes Católicos disfrazarse en determinados días con el fin de gastar bromas en los lugares públicos. Más tarde, en 1523, Carlos I dictó una ley prohibiendo las máscaras y enmascarados. Del mismo modo, Felipe II también llevó a cabo una prohibición sobre máscaras. Fue Felipe IV quien restauró el esplendor de las máscaras.

Fuente consultada: Turóbriga Digital 
- Carlos Gordillo.

10/1/13

HISTORIA DE NADAL





Sentiments




hOLA A TOTS, l'Eva bol que fem  un compte d'el que em fet a Nadal, per ami es molt difícil quasi ve imposi-ple, si que tinc la meva família el meu home i el meu fill. Peró el reste el tinc molt disgregat , i difícil de junta, a les hores em crea un anim molt difícil de portar, per poder dir que dins meu i nia joia i alegria.
Bon Nadal per a tot hom.

8/1/13

CONTE BREU DE PERE CALDERS



Sabeu aquell conte oriental tan bonic, que ens parla d'un mandarí, que una nit va somiar que era una papallona i l'endemà, en sespertar-se, no sabia si era un mandarí o una papallona?
Doncs això no és res: a darreries de l'any passat , vaig conèixer  un comeerciant del Port de la Selva que va somiar que era una granota i, en llevarse, va comprovar que era realment una granota.La seva senyora, esgarrifada, el a treure del llit a cops d`escombra i de poc que no el desgracia per sempre més.Sort van tenir dels coneixements paranormals d'un farmacèutic (el nom del qual em callo a petició de l'interessat) que amb quatre passades de mans i una beguda va aconseguir retornar el comerciant a la seva forma habitual.
Peró no ha quedat bé :les nits de lluna plena, rauca .I la seva senyora, que té studis i és molt moderna, es vol divorciar.Sembla mentida com les històries, en passar d'´Orient, perden cos i poesia.

Pere Calders